Cada vegada són més els propietaris que veuen com els seus estimats amics envelleixen més i més i passen més anys en aquesta fase vital. Gràcies a les diverses cures en gossos geriàtrics, com són la bona atenció veterinària en tots els àmbits, la bona qualitat de l’alimentació i la gran predisposició dels propietaris a tenir cura dels seus animals, s’ha aconseguit allargar molt l’esperança de vida de les nostres mascotes.

No és estrany, avui en dia, veure gossos geriàtrics  de raça gran o gegant que viuen vora 14 anys i de raça petita i mitjana que superen els 16 anys. Per altra banda, els gats fàcilment viuen més de 18 anys.

Aquest fet és una bona notícia per, qui com a propietari, s’estima el seu animal, ja que pot implicar una relació llarga i bonica. Alhora, però, implica una responsabilitat ineludible des del moment de l’adquisició (sigui via compra o adopció). Ja que qualsevol animal requerirà unes atencions mínimes indispensables durant tota la seva vida. Fet que implicarà  un sobreesforç (econòmic i de temps a dedicar) en determinats moments com poden ser la fase de cadell i la fase de geriatria.

Per tant, sabent això hem de ser conscients que tenir un animal a casa pot ser una de les millors decisions que es prenguin, però s’ha de ser conscient del termini durant el qual hem d’estar disposats a invertir diners i esforç perquè la relació sigui plena.

cuidados de perros ancianos

Un animal sempre “dóna“ de manera incondicional, així que d’alguna manera hem de “tornar-li” aquest fet amb les cures per a gossos geriàtrics amb la nostra implicació per tal que la seva vida sigui llarga i plena.

De la mateixa manera que les nostres mascotes arriben a casa i des del primer dia els dispensem les atencions necessàries i adequades a l’edat que tenen, com a cadells o animals subadults en alguns casos, hem de ser conscients que la vellesa requereix un altre tipus d’atencions. I això és també important en el camp de l’alimentació, ja que a partir dels 7 anys es considera que un animal entra en la fase de geriatria (fixeu-vos que la gran majoria d’animals, avui en dia, passaran més temps en aquesta fase que en qualsevol altra).

Quines malalties poden desenvolupar?

Per citar alguns exemples, hem de ser conscients de la gran quantitat de malalties de gossos vells  que per la seva naturalesa són més freqüents o fins i tot exclusives de la vellesa:

– Artrosi i alteracions de l’aparell locomotor

– Malalties cardíaques degeneratives

– Malaltia periodontal i patologies orals

– Disfunció cognitiva (“demència senil”)

– Insuficiència renal

– Neoplàsies (tumors)

– Sobrepès i obesitat

– Endocrinopaties

…i la llista pot ser més llarga encara.

Totes aquestes malalties tenen símptomes o signes clínics que es poden detectar amb cert grau d’atenció per part del propietari, amb una exploració feta pel seu veterinari i d’altres potser requeriran anàlisis o proves diagnòstiques complementàries.

Per aquesta raó, és de vital importància intensificar les cures dels gossos ancians.

 

L’Alimentació, els passejos i les seves necessitats efectives són molt importants

 A part de les cures veterinàries, hem de posar especial atenció en la seva alimentació, els seus passejos i les seves necessitats efectives.

L’alimentació d’un gos geriàtric és molt important, per això, et recomanem que segueixis els consells i pautes que el teu veterinari t’indiqui. Un gos ancià hauria d’estar proporcionat, no ha d’estar obès. Mantenir una figura òptima és molt beneficiós ja que evitem que el nostre gos carregui pes excessiu en els seus ossos  i músculs.

Per els gossos adults, també són molt importants els passejos i aquests han de ser més freqüents i curts, mai han de ser molt intensos ni durant el migdia, ja que els hi produeix una calor excessiva i innecessària.

Per últim, per un gos ancià les mostres d’afecte són molt importants, és important mostrar-se efectiu de forma regular, animar-lo a jugar i divertir-se per així evitar problemes de comportament o de tristesa i apatia.

Durant aquesta etapa de la seva vida, és molt important l’observació, si observem qualsevol canvi per molt petit que aquest sigui, no hem de dubtar en consultar-ho amb el nostre veterinari, anticipar-se és vital per poder evitar que possibles malalties esdevinguin més greus del que poden presentar-se en els primers estadis o fases d’aquestes.