Hi ha molts tipus de malalties infeccioses transmeses per paràsits externs que afecten els nostres animals de companyia. En aquest article, et proporcionem més informació sobre les malalties parasitàries més freqüents. Totes elles es poden diagnosticar amb una senzilla analítica de sang.
Leishmaniosi
És una malaltia infecciosa causada per un paràsit microscòpic que arriba al gos (i més rarament al gat) a través de la picada d’un mosquit del gènere flebòtoms.
Els signes clínics que trobem en els animals afectats són múltiples i variats. De totes maneres, el més habitual solen ser: aprimament, problemes cutanis, creixement excessiu de les ungles, problemes oculars, afectació en ronyó i fetge, sagnat nasal, etc.
La prevalença en el nostre país és superior al 70% i es tracta d’una malaltia crònica per a la qual no existeix un tractament curatiu. És per aquest motiu que és molt important la prevenció mitjançant insecticides repel·lents (pipetes), collars antiparasitaris, i altres productes específics per intentar dissuadir la picada del mosquit.
El pronòstic és molt variable, havent-hi animals que tenen una recuperació “definitiva” (no estan curats, però mai tornen a mostrar signes de malaltia), altres que presenten una recuperació temporal (van tenint recaigudes al llarg de la seva vida), i, en el pitjor dels casos, els que presenten un desenvolupament fatal ( quan es veuen afectats òrgans vitals).
Ehrlichosis / Anaplasmosi
Tant Ehrlichia canis com Anaplasma Platys són agents transmesos per la picada d’un tipus de paparra molt freqüent en la nostra zona.
Els símptomes principals són: decaïment, cansament, falta de gana, mucoses pàl·lides, febre, sagnats nasals … A nivell intern pot produir anèmia, disminució de plaquetes i de glòbuls blancs (baixa les defenses de l’animal), i pot afectar òrgans vitals com el ronyó, fetge, melsa, pulmó i sistema nerviós central.
És molt important diagnosticar la malaltia el més aviat possible ja que amb el tractament adequat, l’evolució sol ser molt bona. No obstant, si es fa crònic, l’animal pot recaure en qualsevol moment de la seva vida donant lloc, en algunes ocasions, a problemes irreversibles.
Un control estricte de les paparres amb productes adequats (collarets, pipetes, pastilles) és el millor mètode de prevenció en aquest tipus de malalties.
Dirofilariosis
Coneguda comunament com malaltia del “cuc del cor”, la Dirofilariosis és transmesa també per la picada d’un mosquit.
Afecta a gossos i gats i al principi de la infecció no es presenten símptomes. Aquests, comencen a aparèixer progressivament i poden trigar fins i tot anys. Els més habituals són: tos crònica no productiva, dificultat respiratòria, intolerància a l’exercici, aprimament, desmais, apatia, etc. havent risc de tromboembolismes que poden portar a la mort del pacient.
Cal anar amb compte amb el tractament, ja que, si no s’administra adequadament, pot ser perjudicial per a la nostra mascota.
Com podeu imaginar, en aquest cas també és molt important la prevenció. El tractament profilàctic d’elecció es basa en l’administració d’un antiparasitari específic, ja sigui via oral o en spot-on, mensualment. En general, es comença un mes abans a l’època de risc i s’acaba un mes després.
Aquests, són només uns exemples de la multitud de malalties que poden transmetre tant les puces, les paparres i els mosquits. Per això, el millor que podem fer per a protegir als nostres mascotes és portar un control estricte dels paràsits externs mensualment i dels interns trimestralment. És molt important fer-ho durant tot l’any, ja que, encara que en els mesos de més calor és quan hi ha més risc de contagi, són presents durant tot l’any. També recomanem fer anàlisis de sang de forma periòdica per poder detectar de forma precoç les malalties en cas que s’hagin infectat.
