Les nostres mascotes també envelleixen
Sí, i ho fan molt abans del que ens agradaria… No podem establir una edat concreta en la qual un gos o gat passa a ser un animal sènior, perquè l’envelliment és un procés lent i progressiu que comença des del naixement.
A més, especialment entre els gossos, existeixen grans variacions de grandària entre les diferents races, que comporten diferències metabòliques que fan que aquells de raça més gran arribin a la edat senil abans que els de raça més petita. Així mateix, els gats envelleixen a un ritme similar al dels gossos petits o fins i tot una mica més lent.
De manera general, les nostres mascotes poden considerar-se sènior a partir dels 8 anys d’edat
Encara que no tots els canvis d’envelliment seran perceptibles als nostres ulls i ni tan sols detectables en les diferents revisions mèdiques veterinàries, a partir d’aquestes edats es produeix ja una disminució important en la capacitat funcional d’uns certs òrgans, fins i tot en les mascotes més longeves.
Existeixen dietes, medicacions, pautes de maneig, entre altres, que poden ajudar a alentir la velocitat d’envelliment de les nostres mascotes, millorant així mateix la seva qualitat de vida durant aquesta última etapa. Per això, hem d’estar atents als senyals d’envelliment dels nostres peluts i demanar consell al nostre veterinari en cas de detectar-les.
Signes d’envelliment:
Canvis en la gana / Capacitat d’ingestió d’aliments: tant disminució o aparició de apetit capritxós com a augment d’aquest. També canvis en l’alè, color de les dents o capacitat de prensió i masticació dels aliments. Desviació del seu pes-condició corporal respecte als valors òptims: tant aprimament com augment de pes.
Augments del consum d’aigua i/o de la quantitat d’orina, acompanyats amb freqüència també de canvis en el color o densitat d’aquesta.
Restrenyiment o incontinència urinària, que predisposen a aparició d’infeccions en la zona genitourinària per humitat i falta d’higiene.
Pèrdua de la qualitat del pelatge, el qual es torna més aspre i menys brillant.
Pèrdua en la capacitat sensorial, principalment en la visió i l’oïda, que pot fer que es tornin més dependents i espantadissos i al mateix temps tendeixin a interactuar menys amb el seu entorn.
Disminució de l’agilitat i intolerància a l’exercici: amb moviments més lents i dubitatius, aparició de coixeses lleus o rebuig a pujar a llocs més alts del seu entorn, quan abans sí que ho feien. Aparició o augment de la intensitat i freqüència de tos, per processos degeneratius que afecten també els seus sistemes cardiovascular i respiratori.
Alteració en la capacitat cognitiva, que es manifesta amb canvis en els patrons del somni o la conducta; apareixent comportaments de deambulació nocturna, acompanyats a vegades de miols o lladrucs, pèrdua d’hàbits higiènics… En general, tendeixen a fer-se més dependents dels seus amos, però altres individus no obstant això s’aïllen més.
La nostra recomanació…
Molts d’aquests signes d’envelliment, són també signes de malaltia associats o no a l’envelliment, per això, és important consultar al nostre veterinari perquè ens ajudi, mitjançant la realització de diferents proves diagnòstiques (anàlisis de sang i orina, radiografies, ecografies…) a determinar si el nostre millor amic està envellint de manera normal i saludable o per contra pot estar començant a patir alguna malaltia que pugui necessitar una dieta i tractament específic, així com un seguiment veterinari més estret.
