Amb la calor, van apareixent diferents herbes que germinen i despleguen conjunts d’espigues que es van desprenent de la planta segons es va assecant, amb el vent o amb el frec del pas d’animals i persones. Les espigues són llavors de les plantes gramínies, tenen una forma en punta de fletxa i uns petits ganxos. Quan s’assequen i es desprenen queden adherides al pèl dels animals o s’introdueixen per diferents orificis: nas, oïdes, ulls…
Aquesta forma de paraigua els permet quedar fortament enganxades als animals i es van enfonsant cada vegada més en el punt on s’han enganxat.
Les principals patologies que produeixen les espigues són:
- Otitis, en introduir-se a l’oïda. Si el teu gos sacseja el cap o el decanta constantment cap a un cantó, potser que tingui una espiga a les orelles.
Resulten molt doloroses per al gos si tenim en compte que l’interior de l’oïda és molt sensible i el material de l’espiga és aspre i de gran rudesa. Si aprofundeixen en l’interior del conducte auditiu poden arribar a perforar el timpà.
- Introducció en les fosses nasals. Si el gos esternuda sense raó i es refrega el morro amb les potes és possible que hagi inspirat aire al costat de les espigues. És més freqüent del que es podria suposar i provoca una forta irritació del nas, sent els principals símptomes els esternuts exagerats d’aparició sobtada. L’extracció en aquest cas és més complicada que en l’oïda, ja que és necessària l’anestèsia general.
- Una espiga a l’ull. A vegades les espigues també poden entrar als ulls. Notarem que l’animal porta l’ull tancat, molt inflamat i té dolor. L’espiga es pot trobar sota les parpelles. Hem de fer una bona exploració oftàlmica doncs pot provocar úlceres corneals i extreure l’espiga amb un col·liri anestèsic i tranquil·litzants, si cal.
- A l’interior de la boca, es claven a les genives provocant infeccions, amb trastorns de la deglució. Es poden trobar fins i tot en els conductes de les glàndules salivessis, provocant infeccions i inflamacions d’aquestes glàndules.
- Espigues interdigitals, les que veiem amb major freqüència després de les auriculars. Es produeixen quan l’espiga es queda en un primer moment enganxada en el pèl entre dos dits, per posteriorment anar pressionant i travessant la pell fins a introduir-se en la pota i produir una infecció. Es localitzen perquè el gos es mossega o es llepa la zona, coixeja i sagna o supura per una ferida o fístula que trobem entre els dits. És imprescindible l’extracció quirúrgica de l’espiga per aconseguir la curació i evitar que pugui seguir migrant cap a l’interior.
En cas que identifiquis qualsevol dels símptomes mencionats en la teva mascota, vine a l’Hospital Veterinari i els nostres professionals t’ajudaran a extreure les espigues del teu gos.
