Des de l’any 2002, existeix una llei que regula la tinença de gossos potencialment perillosos. Aquesta normativa neix amb l’objectiu de millorar la seguretat de les persones, bens i altres animals. A continuació, us expliquem tot el que necessiteu saber sobre la legislació de gossos potencialment perillosos que actualment és vigent a Espanya:

Com sé si el meu gos està potencialment perillós?

Es consideren gossos potencialment perillosos aquells que formen part de les races del següent llistat i els seus encreuaments (només aquells que s’assemblin marcadament al progenitor considerat potencialment perillós):

  • Akita inu
  • Bullmastiff
  • Dóberman
  • Dogo argentí
  • Dogo de Burdeos
  • Fila brasileiro
  • Mastí napolità
  • Pit bull terrier
  • Dogo canari
  • Rottweiler
  • Staffordshire bullterrier
  • Staffordshire terrier americà
  • Tosa inu o japonés

Però també aquells que compleixin totes o la majoria de les característiques següents:

  • Musculatura forta, aspecte poderós, robust i configuració atlètica, agilitat, vigor i resistència.
  • Marcat caràcter
  • Pèl curt
  • Perímetre toràcic entre 60 i 80 cm, alçada en la creu entre 50 i 70 cm i pes superior a 20 kg.
  • Cap voluminós, cuboide, robust, crani ample i gran i galtes musculoses. Mandíbules grans i fortes, boca robusta, ampla i profunda.
  • Coll ample, musculós i curt.
  • Pit macís, ample, gran i profund.
  • Extremitats anteriors robustes i extremitats posteriors molt musculoses.

No obstant això, també poden considerar-se potencialment perillosos si així ho determinen les ordenances municipals dels ajuntaments; gossos que han tingut episodis d’agressions a persones o altres gossos, si així ho declara l’ajuntament corresponent; i/o gossos que han sigut ensinistrats per l’atac i la defensa.

Però, un gos considerat potencialment perillós és equivalent a un gos més desobedient o amb mal comportament?

No. El fet de classificar els gossos com potencialment perillosos és més una qüestió de físic i de capacitats que de conducta, ja que en l’hipotètic cas que la mascota decidís atacar, els gossos potencialment perillosos tenen major capacitat de produir dany a causa de la seva força.

Tanmateix, un gos potencialment perillós educat i ensinistrat pot ser igual o més obedient que qualsevol altre gos.

Si tinc un gos potencialment perillós, quins tràmits addicionals he de fer?

Per tenir i/o passejar un gos potencialment perillós és obligatori tenir una llicència de tinença de gossos perillosos que emet l’ajuntament del municipi de residència del gos, que és vàlida per tot l’Estat espanyol. Aquesta llicència té una validesa de 5 anys i, per tant, s’ha d’anar renovant. 

Què necessito per obtenir la llicència per la tinença de gossos perillosos?

És necessari complir aquests requisits:

  • Ser major d’edat
  • No haver estat condemnat per delictes d’homicidi, lesions, tortures, contra la llibertat o contra la integritat moral, la llibertat sexual i la salut pública.
  • Disposar de capacitat física i aptitud psicològica per la tinença d’animals potencialment perillosos.
  • Acreditació d’haver formalitzat una assegurança de responsabilitat civil per danys a tercers amb una cobertura no inferior a 120.000 euros.

A part dels tràmits administratius, quines consideracions he de tenir en compte?

Els propietaris i les persones que passegen gossos potencialment perillosos han de complir amb TOTES les obligacions que es detallen a continuació:

  • Només es pot passejar un gos potencialment perillós per persona
  • El gos ha d’anar lligat amb una cadena no corredissa de 2 metres de longitud màxima.
  • El gos ha de portar posat morrió.
  • La pèrdua o robatori del gos ha de ser notificat al registre municipal en un termini màxim de 48 hores d’ençà que es tingui constància de la desaparició.

A més a més, està prohibit fer-los criar, a menys que s’inscriguin les instal·lacions en el Registre de nuclis zoològics amb centre de cria.

I si no compleixo amb la llei referent a gossos potencialment perillosos?

En cas de no complir amb la llei vigent, es podrà aplicar una sanció que, depenent del cas, podrà ser lleu, moderada o greu, i podrà implicar o no una sanció econòmica i, fins i tot, el decomís del gos.

En conclusió…

No hi ha gossos perillosos o no perillosos predefinits en funció de la raça, la mida o la genètica… Qualsevol gos ben socialitzat i amb unes pautes educatives adequades és un gos no perillós.

Malgrat això, aquesta nomenclatura definida serveix per establir cert control respecte a les responsabilitats dels propietaris de gossos, per tal de millorar la seguretat de les persones, bens i altres, sent més estricta en gossos que per qüestions físiques podrien causar més danys en cas de no estar ben educats.

 

Encara tens dubtes? El nostre equip, Hospital Veterinari, t’assessorarà en tot allò que necessitis saber.